Societat en l'aparició de les arts abstractes

La tradició antiga europea atribuïa al art el paper de mostrar la realitat i d’ expressar els ideals religiosos, polítics i morals col·lectius. Però des de la primera dècada del segle XX, amb la segona guerra mundial, aquets ideals van patir un fort canvi que es va veure clarament reflectit en l’art. Va ser així com es van produir les manifestacions que es coneixen com “l’art de les noves avantguardes”, que va destruir de totes les maneres possibles les imatges convencionals.

El fet més important que va marcar el canvi en la societat va ser, la guerra. Els artistes d’aquest període, tenien la necessitat de mostra  d’una manera innovadora i impactant la guerra, ja que, la màxima prioritat era transmetre el dolor, la desolació i la destrucció que produïen els conflictes armats a l’Europa de la primera meitat del segle XX. Trobem un exemple clar en el “Guernica” de Pablo Picasso o en el “Crit” de Edvard Munch. En l’àmbit de la fotografia “El miliciano muerto” de Robert Capa, va esdevenir per a molts el referent, per excel·lència, de la representació bèl·lica.

En l’àmbit ideològic, la religió havia anat perdent importància, respecte als diferents corrents filosòfics apareguts en  segles anteriors. L’expressionisme, l’impressionisme i el romanticisme van representar una alliberació de les cadenes imposades per la rígida moral cristiana, que havia controlat les representacions artístiques, tan pictòriques com arquitectòniques, durant molts segles. Aquest fet, que pot sembla feble i de poca importància, va suposar per una gran alliberació temàtica per als artistes, augmentant així la seva capacitat de decisió i expressió durant la creació d’obres d’art.      

Els efectes de la guerra i la crisis de la postguerra, van produir un canvi profund en la societat, va disminuir la moralitat per donar pas a un augment de la capacitat de supervivència. Temes artístics que abans eren qualificats com grotescs o ofensius ara eren utilitzats i deformats per provocar al públic i produir les més diverses reaccions. Un cas evident d’aquest intent és “La violación” de René Margritte.

La violació. René Magritte, 1934

És evident, que la crisis de l’art figuratiu i l’aparició de les arts abstractes, es va produir per un moviment de canvi, dins de la societat europea als inicis del segle XX. Són aquets canvis interiors els que produeixen les diferencies en les concepcions del món. No és el món el que va canvia, si no la visió que la societat tenia d’aquest i amb això la representació artística del mateix.