Alyssa Monks

Seguint amb el fil de l'entrada anterior, a continuació hi ha una petita mostra de l'obra d'una altra artista hiper realista, Alyssa Monks.

Ron Mueck

Aquí us deixem algunes de les obre més rellevants de l’artista Ron Mueck, la seva obra la situem al pol oposat de l’abstracció, ja que es tracta d’un escultor que porta l’hiperrealisme fins l’últim extrem.

Esperem que si no el coneixeu descobriu la seva obra, que podem definir com impressionant!!

                                  

                                 

                                   

                                   

                                   

                                   

Vídeo de la performance de l'obra P.I.G.S. produïda ex profeso per al MUSAC, dóna títol a l'exposició que se celebra al museu del 25 de juny al 18 de setembre. 

Sortida a Girona

Ahir, dimecres dia 19, vam anar al Museu del Cinema Col·lecció Tomàs Mallol i pensem que és molt interessant. Aquí us deixem l'enllaç:

http://www.girona.cat/cinema/

Aprofitant la sortida, vam anar també a la Catedral a veure el Tapís de la Creació. Aquí us deixem un enllaç a la pàgina web de la Catedral, esperem que us agradi:

http://www.catedraldegirona.org/

Tapís de la Creació a la Catedral de Girona

La crisis "inspiradora del arte urbano"

Los artistas urbanos callejeros han tenido como tema favorito desde siempre el capitalismo. Pero en los tiempos que corren hoy en día los temas se han ido centrando en el banco, la deuda y las agencias calificadoras. El simbolismo de la crisis se renueva y con ello los eslóganes se ven multiplicados.

Estas imagenes se ven reflejadas en los muros de las grande capitales en referente al movimiento "Ocuppy Wall Street"

Nueva York y Los Ángeles (Estados unidos):

El nombre más conocido de arte callejero es Shepard Faired. El siguiente poster fue creado por él y enviado a Barack Obama durante su campaña presidencial, con ello también lucha por la reforma de las finanzas para evitar la influencia de las grandes potencias empresarias en la clase política.

Seguido de Shepard también es conocido el artista Above, en Miami, el cual cuelga de un póster de luz a un muñeco con un maletín en la mano con el siguiente lema: "Dale suficiente cuerda a un banquero de Wall Street y se colgará" ("Give a Wall Street banker enough rope and he will hang himself").

Londres (Gran Bretaña):

Con el artista más conocido, Ronzo, colocó en medio de la ciudad unas esculturas que representan unos monstruos que devoran libras esterlinas.

En Londres, compitiendo con Ronzo encontramos a Banksy, un artista revolucionario que con sus pobras satiriza i plasma algunos de los peores actos del gobierno, no sólo de su país. 

Valencia (España): 

Escif trata temas relacionados con el desorden social y las manifestaciones. En la siguiente pintura representa a un conjunto de espadachines como una metáfora de la crisis.

Grecia: 

Bleeps realizó sobre la fachada de un edificio  unos retratos de una inmigrante, un hombre discapacitado y una mujer joven en un cartel donde pone: "Esperaba el amor, ahora espero un cliente". También pintó las estrellas de la bandera europea donde en el centro de la estrella destaca a Grecia ya que ahora es la oveja negra de Europa.

Italia: 

Blu fue inspirado por las columnas griegas en un viaje realizado a Grecia. Realizó un muro con columnas hechas en piezas de moneda, las cuales se van cayendo y destruyendo.

Berlín (Alemania): 

SP-38 (nombre sacado de un arma) pinta eslóganes irónicos que se encuentran por todo Berlín y donde pone: "Viva la crisis" y "viva la burguesía"

Irlanda: 

ADW, un obsesionado por la bancarrota, utiliza símbolos cargados con la crisis de la economía mundial: un policía anti motines, un banquero, el señor del Monopoly arrestado por dos policías o un centro de negocios convertido en zoológico.

 

Aquí os dejo un link de la obra de Banksy en la que pone una red de pescador encima de un delfín de mentira para criticar la pesca ilegal de estos animales.

Menys és més.

El minimalisme és la culminació de la línia seguida per l’art abstracte. És una corrent artística que es caracteritza per reduir l’obra d’art allò essencial, despullar-la de tots els elements sobrants, sense floritures.

Aquest corrent sorgeix als anys 60 com a reacció al subjectivisme y la forta carga emocional de l’expressionisme abstracte.

Va rebre el nom d’art mínim, cool art o art de les estructures primàries . No obstant el  terme “minimal” va ser utilitzat per primera vegada pel filòsof Richard Wolhein l’any 1965 en un article que va publicar a la revista Art Magazine.

L’art minimalista utilitza formes elementals (cubs, piràmides, esferes...) que es repeteixen amb petites variacions i sense cap mena de floritura o interferència exterior. L’objecte només estableix relació amb l’espai que l’envolta i amb la llum que incideix sobre ell. L’entorn és allò essencial per la comprensió de l’obra, és un element molt important en el minimalisme, sobretot en l’escultura.

Es tracta sempre d’obres fresques, senzilles i de poc contingut conceptual (que no vol dir que no en tingui). Es caracteritza per l’ús de colors purs, superfícies planes, sense utilització d’un marc...

Per posar un exemple d’art minimalista podem destacar l’escultor nord-americà Richard Serra, considerat un dels millors escultors vius. Conegut per les seves grans obres minimalistes fetes amb fulles de metall. La seva obra magistral coneguda amb el nom de “la serp”. Està composta per tres tires d’acer amb formes sinuoses. L’escultor amb aquesta obr intenta donar forma l’espai on es troba. L’escultura permet a l’espectador interactuar amb ella. Es pot entrar dins l’escultura, observa-la des de fora... aquest és un clar exemple que té l’art minimalista amb el context, amb l’espai on es troba. 

La Serp de Richard Serra

El Land Art

Avui parlarem del Land Art ( Land art = terra i art ) és un estil emmarcat en l'art conceptual, de gran rellevància en els anys 70 a Europa i, especialment, a Estats Units.

A l'art conceptual el que l’importa és la reflexió sobre l'obra (el concepte) i el procés creatiu més que l'objecte artístic i els seus aspectes materials, en aquest moviment culmina la desmaterialització de l’art que s’havia iniciat amb el dadaisme.

El terme de conceptual es deu a l'artista Sol Le Witt, qui ho va utilitzar en el seu article "Paragraphs on Conceptual Art", publicat en Artforum en l'estiu de 1967, per a presentar la idea de la seva obra.

  

El principi fonamental del Land art és alterar, amb un sentit artístic, la superfície de la Terra.

Camp de llampecs. Walter de Maria, 1974 - 1977

Walter de Maria va ser qui va inventar el terme americà de Land Art que en català es podria traduir com art de la terra. Aquest terme ho va utilitzar per a poder descriure les seves primeres intervencions en la naturalesa que es van portar a terme a la fi dels anys seixanta.

Els inicis del Land Art es troben en un grup d'artistes ecologistes, especialment artistes europeus i americans, que van intervenir l'entorn natural deixant la seva petjada, el seu art a la naturalesa amb el propòsit d'assolir un art no comercial, un art que no es pogués vendre ja que sent un art efímer les obres no poden sobreviure amb el pas del temps. 

Spiral Jetty. Robert Smithson, 1970

Actualment aquest propòsit no s'assoleix del tot ja que el Land Art ha caigut en el món de la comercialització amb les fotografies, plans i projectes de les obres.

ARTISTES Robert Smithson, Michael Heizer, Richard Long, Christo and Jeanne-Claude, Walter De Maria, Daniel Buren, entre d’altres.

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT - La natura és l'objecte de l'exploració artística, la autèntica matèria sobre la qual  i amb la qual treballen, s'interessen per la seva conservació. - El Land art s’inspira en l'arquitectura antiga o els llocs sagrats del passat més remot, com són els monòlits o quadrants solars prehistòrics del tipus de Stonehenge, tombes egípcies, monticles funeraris precolombins, altars o marques rituals a cel obert. - Com en l'art primitiu, en els dissenys del Land art fan servir un mínim d'elements  expressius i parteixen de traços primaris: línia recta, zig zag, cercle, quadrat,  espiral i creu. - Exposen reflexions profundes, sobre la relació entre l'ésser humà i la Natura,  entre el món transcendent i el món natural. La majoria d’obres transmeten un  sentit místic o misteriós. - El paisatge es converteix en el suport de l’obra, i també, en el material, en general.  - Caràcter efímer de l’obra, es deteriora pel pas del temps: erosió del terreny, la pluja, l’artista desmunta l’obra,... El públic pot veure el procés artístic a partir de dibuixos preparatoris, fotografies i enregistraments en vídeo del procés i final de l’obra. - Christo and Jean-Claude han realizat empaquetaments en diferents llocs del món. Costa empaquetada. Christo, 1969 Illes envoltades. Christo, 1980 - 1983 Cercle de pedra. Richard Long, 1980

 

L'art contemporani com a art abstracte

L’entrada d’avui va dirigida més cap a la visió general que actualment es té de l’art contemporani i que, en la seva majoria, el figurativisme ha desaparegut per complert esdevenint un art abstracte molt radical.

L’art abstracte és un art molt personal, molt més que l’art que s’havia fet fins ara, i les conclusions que podem treure del missatge que porta cada una de les obres s’ha de basar en la vida i el pensament de l’artista. En un art en que les emocions, sentiments, idees i missatges queden resumits amb “quatre ratlles” i que no s’expressen amb formes clares o figures, costa de veure el que realment volen transmetre, per això a vegades sentim dir que l’art contemporani no és art, però això sempre s’ha dit quan hi ha hagut grans canvis, en el renaixement per exemple no es considerava que l’art de l’època medieval fos art.

El que s’acostuma a fer al observar una obra abstracte és mirar-se-la per tots els cantons i des de totes les perspectives possibles per tal d’aconseguir descobrir què és el que amaga en el seu interior, al fer això es perd l’experiència de viure l’obra d’art a flor de pell, de deixar que els sentiments de l’autor posats en l’obra t’arribin i et causin alguna sensació. Cal dir que en algunes obres és molt necessària la biografia de l’autor per comprendre-la. 

Jackson Pollock és un dels grans representants de l’expressionisme abstracte, un tipus d’art que si no el col·loques en un context social i biogràfic concret no s’entendrà. Pollock crea amb el seu dripping una sensació de caos que colpeix a l’espectador i que fins i tot el pot arribar a marejar. En les seves obres, l’autor fa una catarsi de tots els seus sentiments, els deixa caure com una cascada sobre el llenç, deixa que sigui els seu subconscient el que pinti el quadre, i això és el que es pot veure avui en dia en qualsevol dels seus quadres d’aquest període. 

Jackson Pollock pintant al seu estudi

Societat en l'aparició de les arts abstractes

La tradició antiga europea atribuïa al art el paper de mostrar la realitat i d’ expressar els ideals religiosos, polítics i morals col·lectius. Però des de la primera dècada del segle XX, amb la segona guerra mundial, aquets ideals van patir un fort canvi que es va veure clarament reflectit en l’art. Va ser així com es van produir les manifestacions que es coneixen com “l’art de les noves avantguardes”, que va destruir de totes les maneres possibles les imatges convencionals.

El fet més important que va marcar el canvi en la societat va ser, la guerra. Els artistes d’aquest període, tenien la necessitat de mostra  d’una manera innovadora i impactant la guerra, ja que, la màxima prioritat era transmetre el dolor, la desolació i la destrucció que produïen els conflictes armats a l’Europa de la primera meitat del segle XX. Trobem un exemple clar en el “Guernica” de Pablo Picasso o en el “Crit” de Edvard Munch. En l’àmbit de la fotografia “El miliciano muerto” de Robert Capa, va esdevenir per a molts el referent, per excel·lència, de la representació bèl·lica.

En l’àmbit ideològic, la religió havia anat perdent importància, respecte als diferents corrents filosòfics apareguts en  segles anteriors. L’expressionisme, l’impressionisme i el romanticisme van representar una alliberació de les cadenes imposades per la rígida moral cristiana, que havia controlat les representacions artístiques, tan pictòriques com arquitectòniques, durant molts segles. Aquest fet, que pot sembla feble i de poca importància, va suposar per una gran alliberació temàtica per als artistes, augmentant així la seva capacitat de decisió i expressió durant la creació d’obres d’art.      

Els efectes de la guerra i la crisis de la postguerra, van produir un canvi profund en la societat, va disminuir la moralitat per donar pas a un augment de la capacitat de supervivència. Temes artístics que abans eren qualificats com grotescs o ofensius ara eren utilitzats i deformats per provocar al públic i produir les més diverses reaccions. Un cas evident d’aquest intent és “La violación” de René Margritte.

La violació. René Magritte, 1934

És evident, que la crisis de l’art figuratiu i l’aparició de les arts abstractes, es va produir per un moviment de canvi, dins de la societat europea als inicis del segle XX. Són aquets canvis interiors els que produeixen les diferencies en les concepcions del món. No és el món el que va canvia, si no la visió que la societat tenia d’aquest i amb això la representació artística del mateix.

"La fotografia ha alliberat a la pintura de l'obligació de l'objectivitat" E.S.

M’agradaria començar d’aquesta manera l’entrada d’avui, perquè penso que resumeix molt bé tot el que tractarem a continuació.

L’invent de la fotografia és la clau que necessitem per poder entendre el trencament que hi ha entre la relació d’art i figuració, art i mimesi en un moment concret de la història, ja que fins llavors aquests conceptes sempre havien anat de la mà.

Però potser primer ens cal fer un petit repàs al naixement de la fotografia.

Definim la fotografia com tot procediment que permet d'obtenir, per mitjà de la llum (o d'altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d'un objecte, sobre superfícies convenientment preparades.

L’ invenció de la tècnica fotogràfica és el resultat de la combinació de diversos descobriments tècnic. Alguns dels seus precursors es remunten a l’antiga Grècia, Aristòtil i Euclides  van descriure una càmera fosca durant el  s.V i IV a.C, la qual fou perfeccionada més endavant per Leonardo Da Vinci, i així en nombrosos casos fins arribar a Niépce, que l’any 1826 va fer el que es considera la primera fotografia, o heliografia, aconseguint així la primera imatge permanent.

La fotografia neix en un moment de trànsit de la societat preindustrial a la industrial, afavorida per les innovacions tècniques de l’època.

També és el moment del sorgiment de la filosofia positivista i la burgesia es converteix en la classe social dominant, que utilitza el retrat com a instrument d’autorepresentació, afirmació i consolidació del seu ascens social.

Una vegada fet aquest incís ens preguntem, quin sentit té intentar plasmar allò que el nostre ull capta, copiar la natura mitjançant les arts plàstiques , si la fotografia, amb un instant ho aconsegueix? D’aquesta manera la fotografia canvià la història de l’art, l’obra d’art i la seva funció. I és que al llarg del segle XX, les arts figuratives experimentaren una profunda transformació, fins arribar a l’abstracció, i perdent totalment, el caràcter de representació de realitats externes i concretes.

A més de la invenció de la fotografia, aquestes transformacions foren impulsades per les concepcions intel·lectuals i socials d’un moment històric concret, d’uns canvis filosòfics( com ja hem apuntat anteriorment), canvis científics(descobriment del microscopi que aportava una nova visió molt més abstracta de tot el que ens envolta) i sense cap dubte també polítics.

L’art perd tot el valor de la mimesi i la bellesa, entesa com allò harmònic, que produeix sensació de benestar a l’espectador.

I es que aquesta societat de la que em parlat exigeix de l’art una manera diferent d’afrontar la realitat, perquè la portada a terme fins aleshores ja no té sentit en aquest context del s.XX.

L’espai i la matèria, la llum, el color per sobre del dibuix, la idea d’un art efímer, la geometrització, les superposicions i les transparències passaren a formar alguns dels elements a destacar de l’obra d’art.

La crisi de l'art figuratiu: un pas cap a l'abstracció

Què és l'art figuratiu? De quina forma el concep l'ésser humà? Rere aquest terme s'amaga un ampli ventall d'opinions, sentiments i impressions. Per analitzar tot això, he entrevistat una estudiant de Belles Arts gràcies a la qual he pogut perfilar una mica el concepte d'art figuratiu i introduir el desenvolupament de la seva crisi.

Al llarg de la seva història, l'art figuratiu ha estat rebut amb una gran diversitat d'opinions i punts de vista. Els autors figuratius han hagut de fer front a un gran nombre de crítiques. Això ha estat senzillament perquè no se'ls entenia, o perquè no se'ls volia entendre. Tot i així, això no els feia llençar la tovallola, més aviat al contrari. Tenien coses a explicar, tant els feia si eren compresos o no, la seva única finalitat era causar emocions que no tenien perquè ser positives. El figurativisme va arrelar amb més força als països de l'est. Un clar exemple d'això el veiem en personalitats notables com ara Benois, Sómov o Bakst. 

Tota obra d'art té una història sense la qual no s'hagués pogut arribar al resultat final. El que interessava als autors d'aquest corrent era plasmar idees. Amb l'escultura, això ho veiem amb més claredat. L'alemany Ulrich Rückriem extreia pedra de les canteres amb el mètode tradicional i la reconstruïa per a tornar-la a la seva forma original, no volia que la pedra deixés de ser pedra. Un altre exemple el tenim en l'escultor indi Anish Kapoor, que a l'hora de realitzar les seves obres, jugava amb els pigments de la seva terra. 

White Sand, Red Millet, Many Flowers, d'Anish Kapoor (1982)

La crisi de l'art figuratiu suposà, més que una crisi, un pas endavant cap al món de l'abstracció. Aquesta crisi vingué donada per una estereotipació sorgida durant les avantguardes. Va arribar un moment en què ja no interessava l'expressió de les idees, sinó que el que atreia a l'espectador era allò simplificat, inacabat, per això podem parlar d'un pas social cap a l'art abstracte. La crisi de l'art figuratiu donà pas a autors com Malevich, creador del corrent suprematista, que consistia en la representació de formes geomètriques bàsiques.

De la mà de l'art abstracte també ens arriben les pintures expressionistes de Barnett Newman o el minimalisme de Frank Stella, així com altres nombrosos autors de renom pertanyents a aquest corrent.

L'adéu a Tàpies

Considero oportú iniciar el blog amb una notícia que fins fa uns dies era portada a la majoria d'apartats de Cultura de qualsevol diari i pàgines relacionades amb l'art.

El mes passat va morir un artista català que segurament tots coneixem. Tots recordem les creus de Tàpies, les "A", els vermells, negres, els collages... Però, realment, entenem l'art de Tàpies?

Crec que per comprendre una obra que abandona totalment el figurativisme ens hem d'informar bé sobre l'autor, sobre el seu curriculum artístic, sobre les influències que han pesat sobre ell, entre un llarg etc.

Abans de començar a aprofundir sobre les causes de la pèrdua del figurativisme, és important tenir en compte a què han desembocat, i Tàpies és un exemple contemporàni, clar i a l'abast de tothom

Cal aclarir, però, que tot i que l'obra de Tàpies possiblement no sigui tan entenedora com un retrat de Goya de la família reial, no per això és menys art; sense despreciar cap dels dos, per suposat. Aquest concepte quesegurament tothom té clar, sembla que alguns mitjans comunicatius no han comprès, ja que arran de la mort de l'artista, han aprofitat per despreciar l'obra d'un català que s'ha fet imprescindible en museus tan importants com el MOMA. Potser el problema és aquest, que l'obra és resultat d'un català.

Tot i així, cal tenir crítica pròpia i contrarrestar informació en diferents fonts per tal d'atançar-nos tant com sigui possible a l'objectivitat; fita realment complicada en el món de l'art.

A continuació, deixo uns links per tal de facilitar-vos algunes dades de Tàpies i les diferents formes d'anunciar la mort de l'artista en diferents mitjans de comunicació. 

Antòni Tàpies junt a dues obres seves.

Fundació Tàpies


 Notícia La Vanguardia

 Notícia The New York Times

Notícia Intereconomia per APM?

Presentació del Blog

Som 9 estudiants del Grau d'Història i d'Història de l'Art. Centrarem aquest blog en analitzar la crisi que pateix l'art figuratiu, el seu context i els motius pels quals va ocórrer. Per facilitar la comprensió d'aquest anàlisi utilitzarem suports visuals.


Esperem que us agradi!