Què és l'art figuratiu? De quina
forma el concep l'ésser humà? Rere aquest terme
s'amaga un ampli ventall d'opinions, sentiments i impressions. Per
analitzar tot això, he entrevistat una estudiant de Belles Arts gràcies a la
qual he pogut perfilar una mica el concepte d'art figuratiu i introduir el
desenvolupament de la seva crisi.
Al llarg de la seva història,
l'art figuratiu ha estat rebut amb una gran diversitat d'opinions i punts de
vista. Els autors figuratius han hagut de fer front a un gran nombre de
crítiques. Això ha estat senzillament perquè no se'ls entenia, o perquè no
se'ls volia entendre. Tot i així, això no els feia llençar la tovallola, més
aviat al contrari. Tenien coses a explicar, tant els feia si eren compresos o
no, la seva única finalitat era causar emocions que no tenien perquè ser
positives. El figurativisme va arrelar amb més força als països de l'est. Un
clar exemple d'això el veiem en personalitats notables com ara Benois, Sómov o
Bakst.
Tota obra d'art té una història
sense la qual no s'hagués pogut arribar al resultat final. El que interessava
als autors d'aquest corrent era plasmar idees. Amb l'escultura, això ho veiem
amb més claredat. L'alemany Ulrich Rückriem extreia pedra de les canteres amb
el mètode tradicional i la reconstruïa per a tornar-la a la seva forma
original, no volia que la pedra deixés de ser pedra. Un altre exemple el tenim
en l'escultor indi Anish Kapoor, que a l'hora de realitzar les seves obres,
jugava amb els pigments de la seva terra.
White Sand, Red Millet, Many Flowers, d'Anish Kapoor (1982) |
La crisi de l'art figuratiu
suposà, més que una crisi, un pas endavant cap al món de l'abstracció. Aquesta
crisi vingué donada per una estereotipació sorgida durant les avantguardes. Va
arribar un moment en què ja no interessava l'expressió de les idees, sinó que
el que atreia a l'espectador era allò simplificat, inacabat, per això podem
parlar d'un pas social cap a l'art abstracte. La crisi de l'art figuratiu donà
pas a autors com Malevich, creador del corrent suprematista, que consistia en
la representació de formes geomètriques bàsiques.
De la mà de l'art abstracte
també ens arriben les pintures expressionistes de Barnett Newman o el
minimalisme de Frank Stella, així com altres nombrosos autors de renom
pertanyents a aquest corrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada